DOCUMENTAL MOVIMENT ( per Santi Valldeperez)

XIRIBECS

ENTREVISTA TV SOBRE XIRIBECS

Entrevista Ebre TV

Centre d'Arts Visuals

CENTRE D'ARTS VISUALS AMPOSTA

MOVIMENT

El concepte de “moviment” protagonitzarà l’acte d’inauguració del Centre d’Arts Visuals d’Amposta, amb una obra multidisciplinar dirigida per l’artista ampostí Jaume Vidal que integrarà projeccions de làser i vídeo, art sonor, dansa i músic...a en viu. En la confecció de l’obra han col•laborat diferents estaments, col•lectius i artistes ampostins: des de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta, el músic Agustí Roé o el compositor de música electrónica Edgar de Ramon, fins a l’Escola de Dansa de María Lozano o la productora Filmsnòmades. El concepte de l’obra es vertebra així a partir de dos eixos, un d’horitzontal (que convida a la participació d’artistes de diferents disciplines), i un altre de vertical, que convida a creadors de diferents nivells de formació i experiencia.En l’obra dirigida per Jaume Vidal tindrà un relleu significatiu la figura d’una gran caixa de cartró, d’uns sis metres quadrats. Aquesta caixa, executada per una empresa de disseny industrial d’Amposta, s’ha ubicat en diferents indrets de la ciutat al llarg de la setmana prèvia a la inauguració a fi de copsar les reaccions de la ciutadania, Segons l’artista, aquesta caixa de cartró esdevé una metàfora del Centre d’Arts Visuals com a plataforma d’expressió ciutadana.

GASTRONÒMIC-ARTÍSTIC

Milfulls de sombra torrada, pasta de modelar sobre una sopa de cola de conill i pyrrole red amb “crudités” acríl·lics al perfum d’essència de trementina.


Ingredients:

10 ml de pintura al làtex Pajarita® Sombra torrada.
250 grs de Pasta de modelar Golden®.
100 grs de cola de conill.
700 mil·lilitres d’aigua.
2ml de Fluid Acril·lic Pyrrole Red Golden®.
Unes gotes d’essència de trementina Talens®.
Acríl·lics diversos per als “cruditées”.
Unes gotes d’oli de llinosa per la presentació.

Procediments:

Preparar la “misse en place”.

Per a la sopa de Pyrrole Red

En un recipient, posar 200 grs de cola de conill i 500 mil·lilitres d’aigua i deixar que s’estovi unes hores. Quan ja s’hagi amalgamat, dur-ho al bany maria a foc mitjà durant uns 12 minuts. Afegir unes gotes de Pyrrole Red, remenar i reservar al caliu per emplatar.

Per als mil fulls.

Extendre diverses pinzellades de pintura al làtex Sombra Torrada sobre un full d’acetat o SilkPad® i deixar assecar uns 130 minuts. Ha de tenir el secat exacte per poder despegar i no esquerdar-se.

Per als “crudités”.

Extendre fils de diversos colors acríl·lics sobre un acetat un full d’acetat o SilkPad® i deixar assecar uns 180 minuts. Tallar els fils a quadrats petits i afegir a la Sopa de Pyrrole

Muntant l’Obra.

En un plat disposar alternativament una làmina d’ombra torrada i una porció de mousse formant unes tres o quatres capes.
Regar amb la sopa mesclada amb les “cruditées”al voltant dels mil fulls.
Decorar amb unes gotes d’oli de llinosa.
Perfumar amb l’essència de trementina.

Entrevista a La PLANA RÀDIO

ARTICLE APAREGUT A BE IN RED www.beinred.com

BE IN RED
www.beinred.com





Ser artista no es un oficio. Es una condición.

Uno está preso en los grilletes del arte en todas sus facetas de la vida des del mismo momento que se proclama artista. Ya lo interpretó Piero Manzoni en sus obras "Merde d'Artiste" i "Air d'Artiste cuando aseguraba que una artista es un ser totalitario, pues todo lo que toca, hace o dice se convierte en obra de arte.
Ni tanto ni tan poco. Pero la relación del arte con la sociedad ha sido paralela puesto que una no avanza sin el otro y los tiempos cambiantes obligan casi imperativamente a convertir un artista en totalitario. Totalitario en el sentido de multidisciplinar. Ese término que tanto acuñan críticos, pedagogos,artistas con simpleza y gratuidad. Ser un artista disciplinar implica dominar (que no sólo conocer) infinidad de técnicas y la realidad tecnológica no se lo pone a un artista muy fácil pues cada día que uno se despierta la tecnología avanza dos. Esta paradoja nos remitiría a la especialización artística o a la escasez de artistas multidisciplinares. Entendamos pues que un artista disciplinar domina gran cantidad de recursos expresivos para transmitir al espectador aquello cuanto le sorprende.
Siempre he pensado que un artista no es más que un traductor o mejor dicho un interprete. Y aquel artista que sepa interpretar sus dudas, conflictos, mesiánicas visiones, o rincones oníricos sin explorar por un humano anteriormente entrará en el parnaso.
Existen en nuestra geografía cercana varios artistas que podrían responder a esta definición de artista multidisciplinar pero esta vez la excelencia recae en la figura artística de Jaume Vidal Arasa.

JAUME VIDAL ARASA

Se dice que nació artista o que su condición artística se le despertó tempranamente. Siempre fue un buen dibujante de niño y ya se le requería para trabajos varios en el mundo del arte mientras cursaba estudios de bachillerato.Pero su incursión en el mundo real del arte no llega hasta que se desplaza a Barcelona a cursar Pintura en la sempiterna Escola Massana. De ahí que siempre defiende la pintura conceptualmente en la mayoría de sus obras pues aunque se le etiquete de multidisciplinar siempre se denominará pintor. En La Massana aprende mosaico, grabado, dorado, fresco, esgrafiado, y gran cantidad de técnicas pictóricas que domina a la perfección.
Que pudiera continuar sus estudios con una diplomatura en Artes y Diseño en la UAB y que fuera acumulando postgrados en Marketing Cultural, Financiación Cultural, Aspectos jurídicos de Fundaciones y museos y Gestión de las Artes Plásticas sirvió solamente para abrirle más puertas y más caminos en el mundo de la cultura y el arte.

VISUALS EN TEMPS REAL AL DSF

MUNTATGE VISUAL AL DSF

Jaume Vidal Arasa- STROBE 08 (gate 242 by Edgar de Ramon)

ART i DISSENY A LA XARXA

Les noves tecnologies mantenen un estat de dependència constant amb el món de l'Art i el disseny. Aspectes com usabilitat, sintesi, l'arquitectura dels sites, l'interactivitat, el reclam publicitari són originats des d'una visió artística. Així com també la xarxa aporta noves eines per al procés creatiu d'artistes i dissenyadors.
Una visió panòramica del passat i present d'aquest lligam ens orientarà a trobar recursos teòrics,tècnics, gràfics; a promocianr-se mitjançant la xarxa o a plantejar-se la xarxa com un espai expositiu.

ENTREVISTA EMUTE

Crítica Artística al diari MésEBRE

Exposició a AMPOSTA del 5 al 20 de Setembre

CURRICULUM

JAUME VIDAL ARASA
Amposta, 1977



Estudis
2001 Graduat Superior en Art i Disseny. Escola Massana.
2001 Revàlida. Escola Llotja.
2003 Diplomatura en Art i Disseny (graduat universitari Massana). Universitat Autònoma de Barcelona.
2004 Màster de Gestió d’institucions culturals. Universitat Internacional de Catalunya Barcelona.
Postgraus: Gestió de les Arts Plàstiques; Financiació Cultural; Marketing Cultural; Aspectes Jurídics de Fundacions i Museus.
2008 Curs formatiu per a informadors juvenils. Agència Catalana de la Joventut
2011 Postgrau: Coordinación y Gestión de Programas y Servicios para la Juventud. Universitat de Valencia


Altres
- Participació en les Jornades-Congrés “Caminar entre fronteres”. La pedagogia de l’art i el disseny a debat (Amposta).
- Com crear una exposició. Escola LAI / CCCB.
- New Horizons DREAMWEAVER 4.
- ADOBE/WTC. Taller d’imatge digital i control del color.
- Escola d’Art de Tortosa: Restauració d’imatges religioses i Restauració de mobles.


Experiència professional
2004-2006 Professor de dibuix, pintura, color i percepció visual. ESARDI Escola d’Art i Disseny (Amposta).
2004-2006 Professor de llenguatge musical, plàstica i dibuix. UEC, Unitat d’Escolarització Compartida (Amposta).
2005-2006 Professor de fotografia digital (Tortosa). Fundació Universitat Politècnica de Barcelona
2008-2011 Tècnic i dinamitzador cultural de l'àrea de Joventut de l'Ajuntament d'Amposta
2010-2011 Informador i dinamitzador juvenil de l'Oficina Jove del Montsià


Altres
- Ponència sobre Community Manager a E-Format. Hotel Corona Tortosa.
- Ponència sobre Art i Disseny a la Xarxa. Nits a l'àtic. Amposta
- Direcció d l'Espectacle per a la inaguració del Centre d'Arts Visuals de les TTE.
- Direcció d l'Espectacle per a la inaguració del Parc dels Xiribecs.
- Col·laboració en el I Festival de Vídeo Creació STROBE. Museu del Montsià (Amposta).
- Vocal Cultural. Casino Cultural i Recreatiu (Amposta).
- Vocal Cultural. Associació Juvenil K-màlics (Amposta).
- Vídeo Joquei. Sala Metro - Departament Artístic (Amposta).


Premis
2005 ART JOVE. Generalitat de Catalunya Terres de l’Ebre (Tortosa)
2005 Premi de pintura vil·la de Deltebre


Exposicions individuals
2005 Museu de l’Ebre. “Art Jove a les Terres de l’Ebre” (Tortosa)
2005 Deltebre. “Premi pintura” (Deltebre)
2005 Sala Lola Anglada. “Descontexturitzat!” (Barcelona)
2006 Sala Ramon Calvo. “De pintura digital” (Deltebre)

Exposicions col·lectives
1998 “Mostra d’Art Jove”. Centre del Comerç (Tortosa)
1998 “Art de les Terres de l’Ebre”. Sala d’Exposicions Camarles (Camarles)
1999 “Brossa Sempre!”. Galeria Miquel Gaspar (Barcelona)
2000 “Arte por Kosovo”. Sala Busquets (Barcelona)
2000 “Projecte. Art per a les piscines Picornell”. Escola Massana (Barcelona)
2001 “Groc”. FAD Convent dels Àngels (Barcelona)
2003 “Alter Ego”. La Cúpula (Barcelona)
2004 “Selecció Premi de Pintura”. Sala Ramon Calvo (Deltebre)
2006 “Artistes Ampostins”. Sala Exposicions Caixa de Tarragona
2006 Universitat Rovira i Virgili (Tortosa)
2007 "Nord del Sud-Sud del Nord"Museu del Montsià Amposta
2008 Itinerància Exposició Nord del Sud-Sud del Nord.Tortosa,Sta Barbara,Calaceit,Alcanar,Vinarós

mirades

“mientras los demás son espectadores pasivos, obviamente alarmados, poseer una cámara ha transformado a la persona en algo activo, un “voyeur”. Sólo él ha dominado la situación. ¿Qué ven esas personas? No lo sabemos. Y no importa. Es una contecimiento: algo digno de verse y por tanto digno de ser fotografiado.”

Sobre la fotografía, SUSAN SONTAG.

Per a un arquitecte, l’enderrocament d’una edificació qualsevol que llinda amb una altra posa al descobert una imatge sempre interessant.

Apareix una paret mitgera, una façana mai visualitzable com a tal i que, a mode de radiografia, ens aporta informació sobre la organització espaial de l’edifici. Ens mostra mides, proporcions i textures de les estances que s’hi recolzaven. En aquest sentit, pot esdevenir més reveladora que la observació d’una façana amb finestres, balcons i demés.

Al mateix temps, aquesta superfície vertical conté traces, vestigis d’una presència viscuda. És evocativa de situacions domèstiques fàcils de reconéixer o de imaginar. És nostàlgica, representa un memento mori. Assenyala la vulnerabilitat d’una construcció que serà prompte substituïda per una de nova.

És doncs, quan la tridimensionalitat que defineix un espai despareix i resta un mur, quan la mirada de l’artista, d’origen pictòric, se sent atreta per allò que li ofereix aquest element, una composició de línies i superfícies de diferents textures i colors. Quelcom que reconeix com a part del seu llenguatge, ho fotografia, ho capta, ho transforma, s’ho apropia.

Queda per decidir si l’obra es realitza en passar per la mirada àvida del personatge o simplement resta esperant ser mirada.

núria sabaté giner

ARQUIPINTURA

La retroalimentació de disciplines artístiques com a motiu de procès de treball fomenta la realització d'una obra pluridisciplinar que amb la visió de l'artista origina un context documental al voltant de l'arquitectura i la pintura.
El camí de l'arquitectura a la pintura, vector de l'arquipintura d'Archipenko es torna de doble sentit en una obra que comença en la projecció arquitectònica i es completa, en el seu enderroc, amb la visió pictòrica de l'artista.
La imatge ni es crea ni es destrueix sino que es transforma.
Una de les virtuts de l'artista és la de rescatar de la efimereïtat aquels moments,imatges o sensacions que es creuen en la seva vida abans de la seva transformació.
L'avidesa de fer permanent les imatges amb interés compositiu esdevé l'eix transversal de la present mostra

Jaume Vidal Arasa

catàleg PDF

Podeu veure el PDF del catàleg de l'exposició "Presenciar l'absència" en el marc del certàmen ART JOVE . Mostra presentada al Museu de l'EBRE a TORTOSA.

Transparència i vulnerabilitat de la docència

  

ESCLAT "Nord del Sud , Sud del Nord"

Exposició Nord del Sud/Sud del Nord
L’exposició Nord del Sud / Sud del Nord vol, per mig de la utilització del marc de referència i denominador comú, que és l’espai transversal de relació entre Catalunya, el País Valencià i la Franja d’Aragó, cercar una cruïlla d’artistes, obres, llenguatges i discursos visuals. L’activitat queda configurada a l’entorn d’una exposició itinerant que esdevé una plataforma que mostra l’activitat creativa jove, com a punt de referència per a la contemporaneïtat i les arts visuals, i que té la particularitat de desenvolupar-se en aquest espai frontissa, que per ell mateix marca el centre del que s’entén com àmbit cultural català. Exposició sense especialització ni tema, que cerca una mostra de presències, de jocs de contrastos i similituds interdisciplinàries entre temps i cultura, natura i territori, llenguatges i tecnologia, coneixement i conceptes, pràctica artística i societat.
Nord del Sud / Sud del Nord es presenta com una proposta sobre la contemporaneïtat i la pluralitat de mirades creatives d’aquest territori que constitueix el paradigma de cruïlla, de frontera imaginària, de geografia perifèrica. Un territori fragmentat administrativament, un territori innominat... un territori amb una cultura comuna, amb un àmbit de comunicació i de relacions comunes, amb uns espais d’expressió i lúdics compartits, la mirada dels quals es vol reforçar i es vol projectar cap a l’exterior a partir de la creació visual emergent. L’exposició permet dibuixar un mapa del capital humà i de les potencialitats que graviten al voltant de les arts visuals en el territori de referència; una geogràfica perifèrica que servint-se d’estratègies i de mitjans contemporanis ha de guanyar presència i centralitat.
L’exposició reuneix obres d’autors joves de les comarques de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat. A partir del treball de la documentació i la recopilació de dades realitzada pel Museu del Montsià, que ha comptat amb la col·laboració de les escoles d’art, galeries i centres culturals del territori, els comissaris, en aquest cas Carles Guerra, Manel Margalef i Antònia P. Ripoll, han seleccionat l’obra i els treballs de 15 artistes joves procedents d’Alcanar, Amposta, Calaceit, Miravet, Santa Bàrbara, Tortosa i Vinaròs.
L’exposició s’emmarca en el si de la programació de la “Capital de la Cultura Catalana, Amposta 2006”, que s’articula al voltant del lema “Amposta, pont de la cultura catalana”. Aquest esdeveniment que és especialment adequat per al projecte que aquí presentem, ja que els seus objectius són coherents i complementaris. És per això que s’inaugurarà al Museu del Montsià a finals de l’any 2006, just abans de cloure aquesta celebració, i que al llarg del 2007 itinerarà per les principals poblacions del territori.
En l’exposició i en els currículums dels autors seleccionats es demostra com el territori de referència constitueix un espai de relació cultural comú, uns i altres autors participen d’activitats i de propostes creatives a un costat i altre del riu de la Sénia, sense cap limitació. Ara bé, com es connota en la imatge de les portades del catàleg, on acaba el poble o el territori de cadascú comença l’espai despoblat, infinit i personal de l’artista; és a partir d’aquest espai del que es construeix l’exposició.

DOMINO

La resposta a com construir la identitat d’una representació, tant sota la forma pictórica com objectual ( o totes dues en l’espai), s’enfronta a la dualitat, l’aparença representada i el que en el camp de l’absència se’ns manifesta sense forma definida. Aixa, és en l’absència on reconeixem allò que no té nom, que no pot anomenar-se, perquè fent-ho es traeixen les nostres emocions, els sentiments…

EXPO A LA SALA D'ART JOVE DE LA GENERALITAT

La via principal de comprensió del món és la via visual, molt per damunt de la textual. Així doncs allò visual es defineix com el paradigma de provar i donar sentit a la infinita varietat de realitats, tant exteriors com interiors.
Allò visual com base de la creació, creació com producció i transformació de les realitats preexistents, però de forma que allò produït no es trobi necessàriament en tal realitat. La creació com l’expressió d’aconseguir construir ponts entre el món/societat i l’individu.
Expressió com instrument de missatge, significat i funció, que neix d’allò incognoscible de l’esperit infinit i utilitza els protocols que restauren la unitat humana.
La pintura constitueix l’art més extraordinàriament vàlid per a mostrar l’expressió. És alfabet de comunicació i manifestació visual de sentiment en l’aspecte emotiu , i més que il·lustrar imatges mostra sensacions. L’espai visual i tàctil es transformat en poètica del crit i de la sensibilitat, en ventalls de matisos, que actuen per contrast. Resposta i retorn sensible a la trobada que representa la sinceritat amb la vida i amb el jo, com a creença.
L’espai visual, recreat, com a paradigma de la vida.

Antònia Ripoll
Novembre 2005

ART BLOG 05

PRESENCIAR L'ABSÈNCIA

No dir les coses.Parlem tant que no diem res. I, amb tot, hi ha qui intenta dir-les sense moure escàndol. Això, en una peça visual, equival a ensenyar amagant. A despullar-te per tapar-te de capes que abriguen si ve la rasca.Aquell qui no espera té la capacitat de ser sorprès, i, quan això passa, el buit adquireix presència corpòria, es pot mastegar i engolir, i el no-res es farceix de matisos. I no és igual un no-res teu que un no-res meu, per no parlar d’un de nostre, que és la pena compartida pels qui se n’han anat sense dir res. L’únic que ens uneix, la pena.Davant de la barbàrie del temps, hi ha qui no calla. I ho esbomba a ple pulmó, amb les dents serrades.Jaume Vidal ho xiuxiueja. I li rebota per les parets un eco dolorós, impenitent.

Yannick Garcia Porres

De la teva amiga planera que no t'oblida.

DESIGN BLOG